 |
Josep Maria Català, Ferran Sancho i Antoni Bassas,
respectivament, A la taula presidencial de l'acte
Fotografia cedida per Raquel Herrero |
L’acte va tenir lloc a
l’Aula Magna de la pròpia facultat, que es va omplir de gom a gom el passat
dilluns 7 d’octubre, majoritàriament per alumnes de primer curs de Periodisme. Cal
destacar però que l’acte també va ser ofert en streaming pel web de la pròpia facultat. En companyia del
periodista també van presidir la conferència el degà de la facultat, Josep
Maria Català, i el rector de la UAB, Ferran Sancho.
Antoni
Bassas va començar la seva intervenció sorprenent els presents i captant-ne la
seva atenció, ja que va llegir algunes piulades que els alumnes havien
realitzat amb anterioritat. Amb aquest joc Bassas va voler destacar la globalització
actual dels mitjans de comunicació i la rapidesa actual amb que circulen les
informacions. Per tot això, el periodista va recordar als alumnes que s’han de
sentir afortunats de poder estudiar en aquesta universitat i de poder utilitzar
tots els mitjans dels que disposen. En conseqüència, els estudiants no només
tenen un deute econòmic amb les seves famílies i la societat en general, sinó un
deute moral amb ells mateixos.
Bassas va insistir molt en
la necessitat que cada alumne ha de construir el seu estil com a periodista a
través d’una mirada i criteri propis. D’aquesta manera la seva veu tindrà una
identitat pròpia que durà als lectors a escollir a determinats periodistes
enlloc d’altres. I aquests, els seus seguidors, seran quin realment convertiran
aquesta persona en un professional de la comunicació. Seguint aquesta línia i partint
de la seva experiència personal com a corresponsal als Estats Units, Bassas va
tornar a remarcar la importància de la veu i la paraula per al periodista. Va
destacar que les paraules més curtes són les que atreuen l’atenció de la gent,
i va posar com a exemple frases d’alguns presidents dels EUA que han aconseguit
perdurar en la memòria històrica més per les seves paraules que no pas pels
seus actes.
Amb tot, va recomanar als
alumnes que fossin atrevits i que tinguessin ganes que els passessin coses en
el seu camí d’aprenentatge, ja que qui no ha caigut o s’ha equivocat en aquesta
vida, significa que no s’ha arriscat; o en altres paraules i citant la frase
amb que el periodista va concloure la seva intervenció, “si la teva samarreta
no està bruta és que no has estat al partit”.
Pel que fa a les
intervencions institucionals, tant el rector com el degà van tenir paraules d’elogi
cap al protagonista de l’acte, al que definiren com un periodista polifacètic i
un mestre del periodisme català. També van haver referències contràries a les
retallades en l’educació pública i la poca credibilitat que el sistema polític
te en la Universitat pública. Les paraules adreçades cap
als alumnes demanaven no perdre l’entusiasme davant totes aquestes dificultats
i la consigna de que el periodista ha de ser responsable, honest i ha de
complir amb la seva responsabilitat com a periodista, però també com a ciutadà.
Jordi Gaya Gas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada